Reflexió del Girapells, La Llamborda i Rocaguinarda sobre la situació de la Xarxa de Suport Mutu

Hola a totes, Girapells, La Llamborda i Rocaguinarda, hem fet una reflexió sobre el moment en que ens trobem a la xarxa i les noves necessitats que sorgiran a partir del desconfinament.

Us traslladem un petit resum de l’activitat de la xarxa des del seu inici i les propostes
que fem per organitzar-nos millor, a partir de les experiències compartides.

SITUACIÓ ACTUAL

El grup de Telegram de la xarxa del barri te uns 280 membres, amb nivell d’activitat
molt dispar, (unes 30-40 persones ho fan de manera activa).

L’activitat actual de la xarxa pel que fa a noves necessitats es molt minsa al menys pel que fa a trucades a Rocaguinarda, Girapells.

Els vincles que s’han establert entre les persones que tenen necessitats i las que els hi fan de suport funcionen, ja estan consolidades i es comuniquen directament fora de la xarxa.

Hi ha diverses raons per les quals no hi ha hagut mes sol·licituds d’ajut:

• Barri amb estructures socials i familiars mes robustes que en altres zones. Ajut dins dels cercles mes íntims (família, veïns d’escala,…)

• Manca de comunicació exhaustiva en llocs freqüentats per gent gran sola (farmàcies, supers, forns de pa,…) en forma de cartells o fulletons. Manca de Twitter. Només 2 telèfons i una adreça e-mail.

• Manca d’estructures de suport veïnal consolidades prèviament a la pandèmia. En aquest sentit es compara amb el funcionament d’altres xarxes, a una gestió més vertical, un grup motor rep necessitats i oferiments i els coordina.

S’evidencien que les necessitats que s’han generat, tot i no ser moltes s’han satisfet plenament, tant a nivell Laboral (consultes sobre ERTOs, acomiadaments etc) com ajudes en compres, habitatge, manca de recursos,…

Es considera que, mes que fer modificacions en l’actual funcionament de la xarxa, es necessari planificar quin serà seu el plantejament futur i com actuar.

SITUACIÓ FUTURA

L’escenari que es planteja a mig termini ofereix les següents característiques:

• Baixaran paulatinamet les necessitats d’anar a fer compres en la mida que es vagi reduint les possibilitats de contagi i la gent gran pugui sortir, ens familiars i amics que viuen fora els puguin visitar, etc.

• Augmentaran:

◦ Sol·licituds d’aliments i de recursos econòmics per pagar lloguers, subministraments, bàsics, …
◦ Informació sobre Ajuts oficials.
◦ Informació Laboral per acomiadaments, EROs, autònoms,…
◦ Informació per temes d’habitatge.

A la vista de tot això i de l’experiència acumulada pensem que cal fer dues coses:

1).- Mantenir l’atenció i resposta directa com fins ara a partir de les demandes que arribin.

2).- Elaborar tres documents estil guia de llocs i adreces on trobar les informacions precises i com accedir als recursos que s’ofereixen en tres àmbits:

a) Alimentari:

Cal fer un document esquemàtic a on s’indiquin els espais i entitats oficials, privats o populars a on s’ofereix menjar a persones necessitades.

També es contactarà amb la gent de la xarxa que recicla menjar per si volen oferir una mena de tallers per qui vulgui saber com es fa.

No es pretén crear una xarxa assistencial tipus Caritas, Creu Roja, Banc d’Aliments, etc. si no facilitar la infraestructura i ajut a les persones i famílies per tal que s’organitzin elles.

Tampoc està justificada la creació (al menys de moment) d’una cuina o menjador, com hi ha a altres barris. En cas de que es generes la necessitat es tracte com fer-ho.

No es donarà publicitat a cap servei que no sigui gratuït.

b) Laboral:

Existeixen Guies dels Sindicats i del Col·lectiu Ronda sobre les qüestions relacionades amb drets laborals per fer front a Ertos, Eros, acomiadaments, etc.

No es necessari fer un nou document si no posar a l’abast de les interessades aquestes guies, especialment les mes clares e intel·ligibles.

En qualsevol cas i degut a la complexitat, les persones expertes en aquests temes de la xarxa donaran suport personalitzat.

No es donarà cap informació sobre advocats i altres serveis que no siguin gratuïts.

c) Habitatge:

A Horta-Guinardó funciona de fa temps la Xarxa d’Habitatge. Les qüestions relacionades amb habitatge es derivaran a la Xarxa d’Habitatge, com ja s’està fent.

Es farà un document esquemàtic sobre les adreces de contacte de la Xarxa.


Aquestes tres documents o guies d’informació dels recursos disponibles es penjaran a l’Àgora veïnal.

Altres consideracions:

Aquests tres apartats son els que pensem que son prioritaris i dels que tenim prou informació i persones que poden fer-se càrrec. Però si persones amb experiència en altres camps (ajut psicosocial, etc.) s’ofereixen a fer assessorament o aportar recursos o eines educatives per les escoles del barri, etc., que es proposi com fer-ho.

Caldria obrir alguns espais de reflexió per relacionar el que estem vivim amb el sistema capitalista depredador del planeta i de les persones, les seves expressions i quines eines tenim per suplir la manca de teixit associatiu en un barri com el nostre i fer front a aquestes situacions d’emergència.

Es considera que hi ha força entitats i col·lectius i col·lectius al territori treballant des de fa temps en aquest temes (xarxa habitatge, sindicat llogaters, sanitat universal, etc.) i que les xarxes de suport haurien de fer d’altaveu i aprofitar el que hi ha i funciona.

Per acabar, dir que aquestes ratlles no pretenen tancar res, només compartir reflexions en el moment actual.

2 'M'agrada'

Hola barri!

Abans de res agrair a les tres entitats el temps i l’esforç esmerçat en elaborar aquest document d’estat de situació i propostes de futur. M’agradaria compartir unes reflexions en clau d’autocrítica, que espero siguin d’utilitat per a millorar. En general estic d’acord amb els motius exposats per argumentar la baixa participació en la XSM del Guinardó, però n’afegiria tres més:

Manca de proactivitat a l’hora de cercar/trobar demandes d’ajuda. S’ha contactat amb entitats especialitzades del barri? Per exemple amb Nou Horitzó per persones grans? O amb Serveis Socials o el CAP per famílies amb pocs recursos? S’han activat els contactes del fòrum de convivència del Guinardó? No hi ha prou en activar un canal de Telegram i una Àgora Virtual i esperar asseguts a casa que arribin les demandes per ser derivades. Entitats com Rocaguinarda o Girapells estic segura que disposeu de bons contactes al barri i aquesta era una bona ocasió per activar-los, no creieu?

Incapacitat de gestionar les ofertes d’ajuda. Per a mi la diferència entre un model assistencial-caritatiu i un model de suport mutu és que, en el primer el flux de l’ajuda és unidireccional dels que tenen més recursos als que en tenen menys, i en el segon el flux de l’ajuda és bidireccional i es basa en la coresponsabilitat. Pressuposar que només els que tenen menys recursos tenen necessitats és un error. Per a mi, el suport mutu no es pot basar ni en la caritat (donar allò que a una li sobra) ni en l’autocomplaença (ajudar als altres per sentir-se bé amb una mateixa) i implica sortir de les zones de confort. En una xarxa de suport mutu no es poden filtrar les necessitats en funció dels criteris d’uns pocs (que sovint ja les tenen cobertes sobradament) i s’ha de donar resposta de igual manera a les necessitats dels que donen com dels que reben, si no ens estarem situant en un model assistencial i prou, i des de fora es pot arribar a percebre com endogàmic i xiringuitero. Hem pogut veure com persones i entitats s’oferien per ajudar i no han rebut resposta, deixant perdre un potencial enorme, inhibint oportunitats de sinergies i de cooperació que podrien haver suposat les bases per a una autèntica XSM al Guinardó, i saturant a unes poques persones que s’han deixat la pell per mirar de pilotar aquesta iniciativa. Una pena.

Certa confusió sobre el concepte de suport mutu com a pràctica transformadora. Finalment no em queda clar que es tingui clar què implica el suport mutu. N’és un exemple el plantejament que s’està fent de la xarxa d’aliments, on la idea sembla ser que consistirà en recollir les sobralles d’alguns supermercats i grans superfícies del barri per redistribuir-les entre persones i famílies amb necessitats alimentaries. El reciclatge d’aliments per fer front al malbaratament alimentari de les grans multinacionals de l’alimentació està molt bé i el defenso sense dubtes, però penso que es pot ser una mica més ambicioses i anar més enllà. Per exemple, la xarxa d’aliments de Vallcarca que ja estan servint a més de 250 famílies, primer recullen les necessitats, i després fan una crida al veïnat i als petits comerços locals per a que recollir els aliments que es necessiten, i la gent que vol i pot contribueix. Aquest si és un plantejament transformador basat en la reciprocitat i coresponsabilitat de totes, tant del que donen com dels que reben. Per a mi el plantejament que s’està fent al Guinardó te molt poc de transformador, doncs la única diferència entre això i els bancs d’aliments al ús (Càritas o Creu roja), és que la recollida i redistribució de les sobralles seria parcialment autogestionada per les usuàries, tot i que de moment no està sent així. En cap moment s’està qüestionant, i encara menys subvertint, l’arrel del problema, que son els oligopolis de les grans multinacionals de la distribució alimentaria, si no al contrari, s’està contribuint a justificar la seva funció en l’entramat socio-econòmic capitalista.

Tot plegat espero que serveixi per millorar.

Salut i suport mutu!

Buenas, me hubiese gustado que todo esto se hubiese dicho en alguna de las tantas asambleas que se han hecho telemáticas.
Pero te responderé por aquí, repito, me gustaría responderte a ti, personalmente, vía telemática o presencial ya que podríamos debatir y entendernos mejor, pero se ha dado esta situación.

Hablas de la "manca de proactivitat " en el primer punto, no creo que sea problema de proactivitat ni mucho menos, somos un barrio donde no teníamos una xarxa de suport mutu, y ante la alarma se creó, y se llevó a cabo, obviamente podría ser muchísimo mejor, pero para eso estamos, para aprender e ir creciendo, las cosas no salen solas de la nada.

Todes les persones que formamos parte hemos intentado (creo) en todo momento dar lo que podíamos, al menos yo personalmente te puedo asegurar que si.
Yo aplaudo al barrio, porque podríamos estar “sentades en casa” como bien dices tu, esperando a que otra persona o colectivo haga algo.
Con estar sentade, supongo que te refieres a ti, ya que dudo mucho que hayas estado en casa de nadie.

Molaría que todas estas ideas que has tenido las pusieras sobre la mesa en una asamblea de la xarxa de suport mutu.
Y no sirve la frase de: no hay asambleas, puedes convocar una, que para eso somos xarxa y nadie decide si hay o no asamblea.

Segundo punto, hablas de “Incapacitat de gestionar les ofertes d’ajuda”, creo que desde el primer momento se ha hecho una xarxa donde estamos en las mismas, donde todes tenemos necesidades y todes nos ayudamos, y lo de salir de la zona de confort, pues…
El simple hecho de unirte y querer tejer xarxa con tus vecinos es salir de la zona de confort y más hablando de Guinardo, que poca xarxa entre vecinos teníamos.

Hablas de que se filtran necesidades en criterio de unos pocos, y yo creo, si no me equivoco, que desde el primer dia si tenias una necesidad lo decias por el grupo (o mail, agora, teléfono…), y tu vecina te contestaba y te daba sus necesidades e intercambiais apoyo.
Tampoco entiendo eso de “des de fora es pot arribar a percebre com endogàmic i xiringuitero”, uau, me fascina tu opinión ante un barrio organizado desde 0 y telematicamente.

“Hem pogut veure com persones i entitats s’oferien per ajudar i no han rebut resposta”, esto no lo entiendo, la Xarxa está creada para que todes les que queramos nos unamos, no “entras” al grupo, te ofreces y si quieres tejer xarxa lo haces, no creo que nadie tenga que ir detrás de nadie por ser una “entidad grande”, son vecines y se pueden unir a la xarxa cuando quieran, sino, si que es asistencialista.
En el momento que actuas desde lejos, desde otro lado “ayudando” a los que necesitan, ahí es cuando la xarxa deja de tener sentido.

“Saturant a unes poques persones que s’han deixat la pell per mirar de pilotar aquesta iniciativa”, vale, siempre en todas las asambleas ocurre, pero esto es problema de ambes, tanto de quien tiene la pelota como de quien la tira, es trabajo en equipo, y supongo que dices esa frase porque sabrás de alguien a quien le ha pasado (o quizás a ti), pues esta persona también tiene la responsabilidad de soltar y dejar hacer a les otres.
Se llama comunicación y roles.
De hecho hay fanzines donde hablan de los roles en las asambleas y como soltarlos y evitarlos.

El tercer punto y ya acabo, hablas de la xarxa de aliments:
“recollir les sobralles d’alguns supermercats i grans superfícies del barri per redistribuir-les entre persones i famílies amb necessitats alimentaries”.
Creo y pido perdón si me equivoco, que no has entendido el funcionamiento de la xarxa d aliments, no recogemos “sobralles”, recogemos comida que no esta en el estado que la gente quiere comprar, o directamente la sobreproducción que llega a las tiendas, al no venderlo, lo tiran.
Pero no, no son sobras, es comida entera y perfecta para comer.
Y no, no se reparten entre las personas y familias con necesidad, lo reciclamos y nos lo repartimos entre todes les que formamos parte de la xarxa, no somos nadie “dando” comida ni “recogiendo” comida para les que no tienen, somos un grupo de personas que reciclamos y compartimos necesidades.
Nadie da a nadie nada, nunca se ha planteado así y nunca será así, por ahora.

“Una mica més ambicioses i anar més enllà” creo que haciendo esta xarxa estamos siendo ambicioses, tirando para lante nuestros ideales y luchando contra el desperdicio de muchísima comida.
Y confiando en este modelo de xarxa d aliments tan poco común. Joder, si no somos ambicioses nosotres, pues no sé…

Hablas de Vallkk y nos dices… “Aquest si és un plantejament transformador basat en la reciprocitat i coresponsabilitat de totes, tant del que donen com dels que reben.” Repito, en Guinardo no hay nadie dando, y otres recibiendo, aki todes damos y recibimos.
Además, no somos la xarxa d aliments de vallkk.
Que bueno, la verdad, esque ole elles, son muy craks, pero la xarxa del Guinardo funciona totalmente diferente.
Y si no te gusta, pues siempre puedes ir a la de vallkk que “son más ambicioses” y utilizan un método mas afin al tuyo.

Nosotres, les que formamos la xarxa por ahora, creo que estamos bastante contentes y motivades con esta manera de hacer, y cuando alguien tiene dudas u opiniones diferentes las llevamos a asamblea y las hablamos, no lo colgamos aquí.

Comparas la xarxa d aliments con caritas y Cruz roja, pero dudo mucho que haya algún parecido entre nosotres.

Y hasta aquí mi opinión personal, no hablo en nombre de nadie, quiero que quede claro.
Un abrazo.

Buenas!

Muy de acuerdo con lo que dice @Anser y al mismo tiempo de acuerdo también con lo que dice @trotsguinardo

Només m’agradaria afegir o subratllar algo. Jo crec que en totes les assemblees o projectes veïnals als que he participat acaba passant el mateix i d’això n’he tret una reflexió en mode d’aprenentatge. Si vols fer algo o creus que algo s’ha de fer diferent, no només s’ha de dir, si no que s’ha de fer. Perquè hi hagi estructures de barri (com la Xarxa de Suport Mutu, la d’Aliments, l’Àgora, etc.) i aquestes siguin horitzontals s’ha de confiar en la participació activa de les usuàries/veïnes. Està bé la reflexió i estaria bé parlar-la en assemblea, però dir el que s’ha de fer és també responsabilitzar-te de fer-ho i, si algú si suma, endavant. A tot el que he participat individualment d’aquestes noves estructures m’ha agradat molt que les he sentit obertes i crec que la capacitat de decisió (sempre lligada amb la responsabilitat) ha estat sempre col·lectiva. Sobretot, i en concret, a la Xarxa d’Aliments, cal gent que hi participi (com ja està passant) i no gent que només participi per dir el que creu que han de fer els altres.

En tot això, poc a poc. Agraeixo la sinceritat del comunicat de @rocaguinarda @CanGirapells i la #Llamborda al explicar lo complicat que és crear xarxa en un barri com el nostre i la valoració de tot el que s’ha fet fins ara. Tan de bo d’aquí un temps tinguem estructures veïnals de la talla de barris com Vallcarca o Sants, per posar exemples. Tot i que sempre seran diferents en quant a la forma però no en l’objectiu final: que estiguin a les mans de les veïnes i no de les institucions i el capital.

Seguim!

1 'M'agrada'

Hola @Anser, mi mensaje es una reflexión sobre el documento de análisis y propuestas publicado por tres organizaciones concretas que, al igual que mis reflexiones, tampoco han sido sometidas a asamblea. Para eso se ha creado el Àgora Virtual del Guinardó no? Estas reflexiones están contrastadas por hechos observados a partir del seguimiento y participación en los grupos del telegram y en el Ágora Virtual.

En el barrio si existen redes de apoyo mutuo, a menudo ocultas e informales, y conociendo bien la memoria histórica de los movimientos sociales del territorio, me consta que no es la primera red de apoyo mutuo que se crea. Inshalla esta sea la buena!

Obviamente no me dirijo a las personas que, como tu, habéis sido y estado presencialmente activas y participativas en la co-creación de esta red. Inshalla hubieran mas personas como tu. Te aseguro que tampoco lo decía por mi ya que he perdido la cuenta hace tiempo de las infinitas horas de dedicación y activismo presencial que he invertido en el Guinardó en los últimos años, en primera linea de trincheras y de acción directa en incidencia, denuncia y construccions de alternativas, dándolo todo, asumiendo todo tipo de roles y responsabilidades, incluyendo roles de liderazgo con todo lo bueno y malo que esto implica.

Pienso que es hora de dejar el relevo a las nuevas generaciones. A veces pienso que los movimientos sociales alternativos del Guinardó sufren una distopía endémica respecto a los procesos de colaboración y cooperación, a causa de los sesgos inducidos por intereses partidistas y personales y agravada por los egos de algunas personas concretas que se han ocupado y preocupado en sabotear sistemáticamente iniciativas que ponían en riesgo su influencia y hegemonía en el barrio. Espero que sepáis preservaros de estas malas prácticas y os deseo mucha suerte en esta aventura que estáis iniciando y que apoyo sin reservas.

Si tuviera que expresar como me siento respecto a los movimientos sociales alternativos del Guinardó, aquí van dos canciones de Los Aldeanos que me llagan al alma y espero que disfrutéis:

Skol!